No és el primer cop que l’obra de Manuel de Pedrolo travessa les fronteres catalanes: Martin Esslin va elogiar el seu teatre en l’influent The Theatre of the Absurd (1961), Wesley Barnes el va incloure dins l’estudi The Philosophy and Literature of Existentialism (1968) i George E. Wellwarth va esmentar-lo en l’article Spanish Underground Drama (1972). Altres exemples de la internacionalització de les obres d’aquest autor català en són la crítica que l’acadèmic americà Peter Cocozzella va fer del Mecanoscrit del segon origen (1975) o l’estudi de Louise Johnson en l’assaig Some thoughts on Pedrolo: Estrangement, mothers and others (1999), a més de la traducció a diverses llengües europees de les seves obres de més èxit.
En aquesta ocasió, però, la presència internacional de les obres Pedrolianes adquireix un caire més físic, ja que seixanta-vuit de les seves obres han viatjat a University College Cork, Irlanda, per ser dipositades a la secció d’arts i humanitats de la seva biblioteca. Adelais de Pedrolo, filla de l’autor i presidenta de la Fundació Manuel de Pedrolo, ha fet aquesta donació a la institució irlandesa en saber que s’estava realitzant recerca sobre l’autor al Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies de la UCC. El projecte, que consisteix en una aproximació digital a l’estudi del llegat Pedrolià i la seva relació amb l’espai literari català durant la segona meitat del segle vint, l’està duent a terme l’estudiant de doctorat Pedro Fernández – també responsable de la iniciativa d’escriptura creativa digital Temps Obert v11.1 – i és supervisat per Helena Buffery, actual presidenta de l’Anglo-Catalan Society i acadèmica d’estudis catalans.
Els llibres s’han col·locat a la secció d’arts i humanitats de la biblioteca de UCC.
Aquests 68 llibres estan disponibles per a la seva consulta i representen el que és probablement la col·lecció més gran d’obres de Pedrolo fora de Catalunya. El lideratge de Ronan Madden a la biblioteca de la UCC ha sigut vital en la tasca de catalogar aquestes obres, posant molta cura a indicar la data de composició de cada obra en les entrades. En aquest cas particular, aquest detall és tan important com la data de publicació, ja que la carrera literària de Pedrolo va quedar tan distorsionada per la censura que a vegades el temps transcorregut des de la composició i la data de publicació d’una obra arriba als vint anys.
University College Cork és un reconegut punt de referència a Irlanda pels estudis hispànics. El Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies (SPLAS) és conegut pel seu angle polifacètic en tractar els estudis hispànics i ibèrics i ha sigut la seu de conferències internacionals que atreuen acadèmics i investigadors especialitzats en l’estudi de llengua literatura i hispàniques, amb especialització a la mexicana, argentina, gallega, basca i catalana. Pel que fa a la literatura i cultura catalanes, el departament es mostra també molt actiu, oferint cultura i llengua catalanes com a assignatures de segon i quart any de carrera en el seu currículum, gràcies al finançament de l’Institut Ramon Llull i la gran feina desenvolupada per la lectora de català Núria Massot, qui és també una figura clau en la promoció de la cultura catalana entre els ciutadans de Cork. A través de la contínua col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i Cork City Libraries, el departament ha organitzat esdeveniments anuals com a part del Cork World Book Fest, celebrat per coincidir amb la diada de Sant Jordi. Algunes de les activitats d’edicions anteriors inclouen la visita de personalitats catalanes com el poeta Jaume Subirana el 2012, la cinematògraf Isona Passola el 2013, i les visites recents del músic Pau Alabajos i l’escriptor Marc Pastor durant l’edició d’enguany. Juntament amb aquestes activitats, aquest any se celebrarà un altre esdeveniment important per als estudis catalans a Irlanda, ja que la conferència en commemoració del 60è aniversari de l’Anglo-Catalan Society tindrà lloc a University College Cork del 5 al 7 de setembre de 2014.
D’esquerra a dreta: Ronan Madden, Pedro Fernández, Helena Buffery i Núria Massot
Si aquest ha sigut un any dinàmic per a la cultura catalana a Irlanda, aquests llibres també han arribat a l’illa en un moment clau pels estudis Pedrolians en general. Aquest maig se celebra una conferència sobre estudis Pedrolians, Manuel de Pedrolo, contra l’oblit, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Aquesta iniciativa de l’escriptor català Sebastià Benassar és la primera reunió d’aquestes característiques des que el 1990 es va celebrar el col·loqui Rellegir Pedrolo.
Tot indica que aquest podria ser un bon any per als estudis Pedrolians. L’oportunitat de trencar amb un període de vint-i-cinc anys d’oblit acadèmic sembla finalment a l’abast. La relació de Pedrolo amb el món acadèmic ha estat força problemàtica, ja que la seva condició d’escriptor de best-sellers durant els anys 70 i 80 (particularment enaltida per l’èxit del Mecanoscrit del segon origen) va fer que els crítics es mostressin reticents d’incloure qualsevol de les seves obres en el cànon. Avui dia, l’amplitud i la naturalesa heterogènia de la seva producció constitueixen un desafiament per a qualsevol acadèmic interessat en l’anàlisi del seu projecte en vida.
La conservació i el reconeixement de la vida i obres d’aquest prolífic escriptor requeriran llavors el compromís d’acadèmics catalans per tal de generar interès al voltant de la figura d’aquest escriptor “sense límits”, que va ésser tan central en la història de la literatura contemporània catalana. Només a quatre anys del centenari del naixement de l’autor, encara queda molta feina a fer per tal de fer-li justícia. Si s’han despertat les nostres expectatives en conèixer que el director Carles Porta treballa contra rellotge per completar el projecte pòstum de Bigas Luna, una adaptació al cinema del Mecanoscrit del segon origen, el meu únic desig és que el seu èxit comercial pugui servir per crear consciència sobre aquest autor oblidat injustament i que projectes similars a la Jornada Universitària organitzada per Benassar continuïn apareixent en el futur.
