Germà de gel, d’Alicia Kopf

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Sorprèn la facilitat amb què l’Alicia Kopf m’ha arrossegat sota la neu tova, allà on ella se sent més còmoda, on les èpiques històries dels primers exploradors polars es poden murmurar, i també l’iglú on les seves confidències troben refugi.

alicia-kopf

Inicialment, Germà de gel havia de ser un guilty pleasure per descansar una mica de les novel·les de Pedrolo i els totxos de teoria sobre l’espai que he de llegir per la meva tesi. There is no guilt anymore. Perquè aquest és, sense cap dubte, un dels millors llibres en català que he llegit d’ençà que vaig encetar la tesi.

El vaig rebre ahir. Vaig començar-lo a la nit i l’he acabat mentre esmorzava aquest matí. No sóc cap crític literari i em manquen l’experiència i el temps per escriure una bona crítica, però no volia tornar a la meva tesi sense abans deixar unes línies escrites sobre aquesta obra.

En aquest llibre se’ns mostra com la recerca més minuciosa xoca frontalment amb l’autoficció més personal i poètica. En mig del xoc, una hàbil escriptora sap posar coixins on toca, amb cura, i el resultat és senzillament sublim. Precís, íntim, intel·ligent, acurat, científic, tendre, crític, dur, anguniós, diferent, fresc, fred, glaçat…

Hi ha molta força darrere d’un llibre que aconsegueix ser dolç i fred a la vegada. Kopf parla obertament de la crisi (des de la posició valenta de qui es queda al seu país i continua lluitant), de les relacions interpersonals, de famílies trencades, de lluites amb el propi jo. Parla sense por de l’autisme i del fracàs del seu país per oferir ajut a les famílies afectades. I ho descriu tot amb un llenguatge planer, però utilitzant en tot moment el fil metafòric constant de la bellesa polar. El fred, el gel, la neu, personatges glaçats, isolats, freds.

En algun moment del llibre l’Alicia parla dels iglús, i em sembla que és al seu bloc on va escriure una entrada sobre la seva preferència per la verticalitat. De sobte em va venir al cap el llibre Space and Place: The Perspective of Experience, de Yi Fu Tuan, on el geògraf descriu, si no ho recordo malament, la tècnica emprada pels inuits quan construeixen (diàriament i en un temps rècord), els seus iglús. Tuan també parla, en el mateix llibre, de la capacitat dels éssers humans per viure una vida “vertical”:

“Each day, we defy gravity and other natural forces to create and sustain an orderly human world; at night we give in to these forces and take leave of the world we have created”

Crec que tant l’Alicia Kopf com l’Imma Ávalos Marqués, en són molt conscients d’aquesta lluita diària per mantenir-se en peu, una lluita que molts obvien, erròniament. La mateixa lluita del cuc que sap que ha de continuar, fila que fila, intentant produir or amb merda com única matèria primera.

Ara sí, em torno també a la meva feina de cuc. Però la tornada a la feina serà més fàcil desprès d’aquesta deliciosa fulla de morera que ens regala l’Alicia.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

What I write about when I am not writing my PhD #1 “Unseeing your penis”

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

The first post in this series I just made up is, sadly enough, based on a true story that happened just a few minutes ago, while I was in the sauna at UCC Mardyke Arena.

I had just gone in when I noticed how a girl in front of me started cursing in disgust at what she had just witnessed. For those of you who have read the title of the post you may have figured it out already.

Yes. She saw a penis…

I looked outside the sauna through the small window and due to the position I was seating on I could only see a young lad running away from the picture and covering himself with a grey towel (no penis watching for me I’m afraid).

Some of you may thing this is an amusing thing to happen in a gym, but it is actually not. And here comes the explanation to the title of this post:

Unseeing your penis is something that girl in the sauna will NOT be able to do. That is a simple fact.

She did not have to see your penis in a unisex sauna, in which rules such as “You should wear clothes to cover intimate parts such as your penis” apply.

Allow me to address the penis owner from now on with the hope that he gets to read this at some point.

Contrary to what you may believe, young lad, your penis is not the most ‘in demand’ thing to watch in Cork. Actually, and to your surprise, showing your private parts in a public space such as a unisex sauna does not magically increase your manhood levels. I’ll tell you more: by the expression in the girl’s face and the comments she made, I can assure you that she was not impressed.

While you probably laughed with your friends back in the changing room and thought how lucky that girl was by having seen the magnificent work of nature that your penis is, the girl’s thoughts on the subject were very different.

The fact that you just got away with doing something like that and found it amusing only fuels the sense of frustration the girl’s expression showed in the few minutes I remained in the sauna.

Unlike you, she would never risk making such a mistake in such a public place as that sauna, simply because she knows her body would automatically be targeted and objectified in sexual terms by other users of the sauna (particularly by lads like you).

Your natural reaction, which was just running away without any attempt at apologising, is a reminder of how differently society treats male and female bodies.

I just wish I had gone out of the sauna and reported you –as I initially suggested to the girl– but it is too late for that now.

I doubt this post will ever reach you, but if it does, be a real man and write a letter of apology to be left at the mardyke for her.

PS: Do UCC’s community a favor and buy yourself a pair of speedos, please.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Manuel de Pedrolo i la cultura catalana a Irlanda

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

No és el primer cop que l’obra de Manuel de Pedrolo travessa les fronteres catalanes: Martin Esslin va elogiar el seu teatre en l’influent The Theatre of the Absurd (1961), Wesley Barnes el va incloure dins l’estudi The Philosophy and Literature of Existentialism (1968) i George E. Wellwarth va esmentar-lo en l’article Spanish Underground Drama (1972). Altres exemples de la internacionalització de les obres d’aquest autor català en són la crítica que l’acadèmic americà Peter Cocozzella va fer del Mecanoscrit del segon origen (1975) o l’estudi de Louise Johnson en l’assaig Some thoughts on Pedrolo: Estrangement, mothers and others (1999), a més de la traducció a diverses llengües europees de les seves obres de més èxit.

En aquesta ocasió, però, la presència internacional de les obres Pedrolianes adquireix un caire més físic, ja que seixanta-vuit de les seves obres han viatjat a University College Cork, Irlanda, per ser dipositades a la secció d’arts i humanitats de la seva biblioteca. Adelais de Pedrolo, filla de l’autor i presidenta de la Fundació Manuel de Pedrolo, ha fet aquesta donació a la institució irlandesa en saber que s’estava realitzant recerca sobre l’autor al Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies de la UCC. El projecte, que consisteix en una aproximació digital a l’estudi del llegat Pedrolià i la seva relació amb l’espai literari català durant la segona meitat del segle vint, l’està duent a terme l’estudiant de doctorat Pedro Fernández – també responsable de la iniciativa d’escriptura creativa digital Temps Obert v11.1 – i és supervisat per Helena Buffery, actual presidenta de l’Anglo-Catalan Society i acadèmica d’estudis catalans.

books_MEDEls llibres s’han col·locat a la secció d’arts i humanitats de la biblioteca de UCC.

Aquests 68 llibres estan disponibles per a la seva consulta i representen el que és probablement la col·lecció més gran d’obres de Pedrolo fora de Catalunya. El lideratge de Ronan Madden a la biblioteca de la UCC ha sigut vital en la tasca de catalogar aquestes obres, posant molta cura a indicar la data de composició de cada obra en les entrades. En aquest cas particular, aquest detall és tan important com la data de publicació, ja que la carrera literària de Pedrolo va quedar tan distorsionada per la censura que a vegades el temps transcorregut des de la composició i la data de publicació d’una obra arriba als vint anys.

University College Cork és un reconegut punt de referència a Irlanda pels estudis hispànics. El Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies (SPLAS) és conegut pel seu angle polifacètic en tractar els estudis hispànics i ibèrics i ha sigut la seu de conferències internacionals que atreuen acadèmics i investigadors especialitzats en l’estudi de llengua literatura i hispàniques, amb especialització a la mexicana, argentina, gallega, basca i catalana. Pel que fa a la literatura i cultura catalanes, el departament es mostra també molt actiu, oferint cultura i llengua catalanes com a assignatures de segon i quart any de carrera en el seu currículum, gràcies al finançament de l’Institut Ramon Llull i la gran feina desenvolupada per la lectora de català Núria Massot, qui és també una figura clau en la promoció de la cultura catalana entre els ciutadans de Cork. A través de la contínua col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i Cork City Libraries, el departament ha organitzat esdeveniments anuals com a part del Cork World Book Fest, celebrat per coincidir amb la diada de Sant Jordi. Algunes de les activitats d’edicions anteriors inclouen la visita de personalitats catalanes com el poeta Jaume Subirana el 2012, la cinematògraf Isona Passola el 2013, i les visites recents del músic Pau Alabajos i l’escriptor Marc Pastor durant l’edició d’enguany. Juntament amb aquestes activitats, aquest any se celebrarà un altre esdeveniment important per als estudis catalans a Irlanda, ja que la conferència en commemoració del 60è aniversari de l’Anglo-Catalan Society tindrà lloc a University College Cork del 5 al 7 de setembre de 2014.

Grouppic_MEDD’esquerra a dreta: Ronan Madden, Pedro Fernández, Helena Buffery i Núria Massot

Si aquest ha sigut un any dinàmic per a la cultura catalana a Irlanda, aquests llibres també han arribat a l’illa en un moment clau pels estudis Pedrolians en general. Aquest maig se celebra una conferència sobre estudis Pedrolians, Manuel de Pedrolo, contra l’oblit, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Aquesta iniciativa de l’escriptor català Sebastià Benassar és la primera reunió d’aquestes característiques des que el 1990 es va celebrar el col·loqui Rellegir Pedrolo.

Tot indica que aquest podria ser un bon any per als estudis Pedrolians. L’oportunitat de trencar amb un període de vint-i-cinc anys d’oblit acadèmic sembla finalment a l’abast. La relació de Pedrolo amb el món acadèmic ha estat força problemàtica, ja que la seva condició d’escriptor de best-sellers durant els anys 70 i 80 (particularment enaltida per l’èxit del Mecanoscrit del segon origen) va fer que els crítics es mostressin reticents d’incloure qualsevol de les seves obres en el cànon. Avui dia, l’amplitud i la naturalesa heterogènia de la seva producció constitueixen un desafiament per a qualsevol acadèmic interessat en l’anàlisi del seu projecte en vida.

La conservació i el reconeixement de la vida i obres d’aquest prolífic escriptor requeriran llavors el compromís d’acadèmics catalans per tal de generar interès al voltant de la figura d’aquest escriptor “sense límits”, que va ésser tan central en la història de la literatura contemporània catalana. Només a quatre anys del centenari del naixement de l’autor, encara queda molta feina a fer per tal de fer-li justícia. Si s’han despertat les nostres expectatives en conèixer que el director Carles Porta treballa contra rellotge per completar el projecte pòstum de Bigas Luna, una adaptació al cinema del Mecanoscrit del segon origen, el meu únic desig és que el seu èxit comercial pugui servir per crear consciència sobre aquest autor oblidat injustament i que projectes similars a la Jornada Universitària organitzada per Benassar continuïn apareixent en el futur.

threebooks

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+