Pedrolo Needs You!

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Pedrolo us necessita. Sí, sí, a vosaltres, professores i professors que impartiu classes a Catalunya i arreu del món. Només cal que us interessin conceptes com la utilització de noves tecnologies per a la recuperació de la memòria històrica i l’aprenentatge de llengües. I si us agrada Manuel de Pedrolo, encara millor.

Pedrolo Digital és un projecte de “groupsourcing” que vol digitalitzar l’obra completa de Manuel de Pedrolo i situar-la a l’espai literari català de mitjans del segle XX. Adreçat a centres educatius dins i fora del domini lingüístic –ja es tracti d’escoles, instituts, universitats o altres institucions on la llengua catalana hi sigui present– aquest projecte està pensat per a grups d’estudiants a partir de 4t d’ESO en endavant, i introdueix conceptes com l’OCR (reconeixement òptic de caràcters), el llenguatge XML i la geografia digital.

Tot i que en principi Pedrolo Digital pot semblar adreçat només a professor@s de llengua i literatura catalanes, els docents d’assignatures de tot tipus estan convidats a participar-hi. El projecte vol situar-se en un àmbit multidisciplinari, i per això connecta amb temes tan diversos com la geografia, la història, la tecnologia, la literatura i les ciències socials entre d’altres.

Dirigit des de la University College Cork, a Irlanda, Pedrolo Digital vol ser també un punt de trobada entre l’educació secundària i el món acadèmic, i actuar com a enllaç entre aquests dos universos que molt sovint no es comprenen l’un a l’altre.

Si voleu conèixer aquest projecte amb més detall, visiteu la pàgina oficial a www.pedrolodigital.cat després de veure aquest vídeo introductori.


Pedrolo Digital vol donar les gràcies a la Fundació Pedrolo pel seu suport, al govern d’Irlanda per la concessió de la beca que fa possible aquest projecte, i a l’artista Mariona Millà, pel seu vistiplau abans de dissenyar el logotip del projecte, basat en una de les seves pintures.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Segon origen: resposta a l’article de la Judith Vives

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Acabo de tornar de presentar el projecte Pedrolo Digital a una conferència d’Humanitats Digitals a Madrid, la metròpoli, tal com l’hauria anomenat el mestre Manuel de Pedrolo, i de tornada vaig tenir l’oportunitat de passar per Barcelona i veure “Segon origen” de Carles Porta. Tot just acabar la pel·lícula vaig pensar que quan tingués una mica de temps, escriuria unes línies sobre la meva opinió al respecte. Quina va ser la meva sorpresa quan, navegant per Twitter, em vaig trobar un enllaç a l’article escrit per la Judith Vives: Segon origen: Abans el Camp Nou que la raça humana.

“Ja han fet la feina” vaig pensar “Ara ja em puc dedicar a qualsevol de les tres-centes mil coses que he de fer aquesta setmana”.

Però m’equivocava. Vaig llegir l’article i vaig decidir que escriure’n un a tall de resposta seria la primera tasca del dia.

Potser jo no hi entenc prou de cinema, o potser és perquè sóc un friqui de Pedrolo que penso diferent. Fins i tot es podria dir que fa massa temps que hi visc fora de Catalunya i ara ja em falta l’esperit autocrític que tant caracteritza la cultura catalana. De tota manera, sigui per la raó que sigui, la meva opinió sobre el film queda molt lluny de la seva.

En primer lloc em cal dir que la fotografia del seu article, amb el text “Un fotograma de Segon origen”, no és ni tan sols un fotograma de la pel·lícula. Aquesta foto correspon a un “Teaser” rodat per la productora Antàrtida quan el projecte tot just començava. El fet que aquesta foto surti com a primer resultat quan cerquem “Segon origen” al Google podria ser l’explicació d’aquest “lapsus”.

Aquest detall és prou important, perquè com a pòster de “Teaser” per presentar els productors molt bé, però per parlar de la pel·lícula un cop estrenada és una miqueta “cutre”. Jo he escollit una foto més bonica, amb l’Alba, en Dídac, i llibres. Llibres per tot arreu.
segon-origen
Això, ara sí, és un fotograma de la pel·lícula.

Després d’aquest petit aclariment, parlaré de la meva visió de “Segon origen”.

Atenció, aquesta secció pot contenir “Spoilers”.

Cal dir que la sala on vaig veure “Segon origen” era plena de gom a gom. L’Ibrahim Mané i l’Andrés Batista, els dos Dídacs a la peli, seien a només unes butaques davant meu. El públic eren alumnes d’instituts catalans, un tipus de públic que com el mateix Carles Porta va vaticinar moments abans de la projecció, és el més difícil de complaure.

didacsEls dos Dídacs fent-la petar

I va ser llavors quan em vaig adonar que aquests adolescents vinguts d’instituts del Baix Llobregat (em sembla que hi havia uns quinze centres en total), van viure cada moment de la pel·lícula amb una intensitat brutal. Tot eren “oohhhs” i “aaahhhhs”, moments de tensió, silenci absolut en escenes crítiques, i fins i tot alguna llagrimeta (jo em vaig fer un fotimer de plorar). I sí, recordem que parlem d’alumnes d’institut, aquests éssers impossibles d’entretenir si no els hi dónes un iPad o una Playstation. Un film insípid i avorrit, doncs, tal com comenta l’article.

Jo crec que aquesta adaptació trasllada prou bé la novel·la del 1974 a una audiència del 2015. El famós diari que escriu l’Alba i s’acaba convertint en el propi “Mecanoscrit” es recollit amb vídeos enregistrats amb un telèfon mòbil, company inseparable del jovent al segle XXI. Encara que el Dídac segueix sent el nen negre víctima del “bullying” (desgraciadament això no ha canviat gaire), ara fa falta representar una altra realitat del multi culturalisme català, amb l’Alba fent d’aquesta “guiri” que ja no visita Catalunya només a l’estiu, sinó que es queda a Catalunya, aprèn català i fa de professora d’anglès a Lleida.

I anem doncs a l’aspecte de la convivència d’idiomes al film, que l’article mencionat abans troba “absurda i que fa nosa”. En una societat on la llengua és tan important i tan arrelada a la identitat dels seus habitants, és molt important mostrar al jovent que el català el podem parlar tots, des d’una “guiri” amb accent del Sud de Londres fins a un xarnego amb accent de Gavà com jo. Però suposo que això només importa a filòlegs com jo o a lingüistes com la mateixa Rachel Hurdwood, a qui caldria agrair-li l’esforç de rodar una pel·lícula íntegrament en una llengua que li era del tot aliena. Ja que parlem de llengües, aprofito per afegir que l’enllaç a l’article de “wikipedia” de “Segon origen” potser millor canviar-lo pel de la “viquipèdia”. I això ja no és només qüestió de l’idioma; l’article en català és molt més correcte que el castellà.

Pel que fa al comentari sobre la “falta de química” entre els personatges, no seré jo qui estengui rumors de romanços entre el nostre ben plantat Ibrahim Mané i la preciosa actriu britànica Rachel Hurdwood. Això ja ho fan molt bé les cadenes de televisió espanyoles. Jo només us convidaré a visitar els comptes d’Instagram d’ambdós actors (Rachel HW i ibraml96) perquè jutgeu per vosaltres mateixos si entre els dos hi podria existir una relació més que estrictament professional. Aquesta química, dins i fora de la pantalla, fa que la parella representi els dos adolescents enamorats del Mecanoscrit de manera molt fidel.

I això es mostra prou bé a les escenes eròtiques de la pel·lícula. Clar que no arriben al nivell de “Jamón, jamón”, però tampoc fa falta. Segon origen és una pel·lícula per adolescents, no és “Cinquanta ombres d’en Gray”. Que hi falta Bigas Luna? Potser si no contem que els diaris personals del pare de l’Alba (presents durant tota la pel·lícula i peça clau del fil argumental) els va dissenyar en Bigas, si ens oblidem que el toc més reivindicatiu i compromès amb l’ecologia del film també és seu, si deixem estar la projecció del seu “ShowReel” sobre la vela d’un vaixell a tall d’homenatge, i ignorem també que la cova on es refugien els dos adolescents té forma de cony (sí, he dit cony) específicament perquè en Bigas així ho va voler, doncs sí, no hi ha gaire de Bigaslunià com diu l’article.

Per acabar, m’agradaria fer referència a un altre article que també he llegit aquest matí “Un que va de ser llepafils” escrit pel Marc Pastor, un altre friqui (en aquest cas no només del Manuel de Pedrolo, sinó friqui en general). Potser si determinats crítics llegissin aquest article, s’adonarien que no es pot analitzar “Segon origen” com si analitzés “Interstellar”; no només pel tema de pressupost i mitjans, sinó per la intenció de fons. De la mateixa manera que “Mecanoscrit del segon origen” va néixer amb la clara intenció d’omplir buits a l’espai literari català del segle XX, “Segon origen” s’apropa molt a aquesta intenció: produir un film català dins el gènere de la ciència-ficció, amb qualitat, amb respecte per la nostra llengua i amb la intenció d’arribar al públic que més importa en aquests moments, el jovent. I puc dir sense dubtar que aquesta adaptació del Carles Porta ha assolit aquest objectiu de totes totes.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Manuel de Pedrolo i la cultura catalana a Irlanda

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

No és el primer cop que l’obra de Manuel de Pedrolo travessa les fronteres catalanes: Martin Esslin va elogiar el seu teatre en l’influent The Theatre of the Absurd (1961), Wesley Barnes el va incloure dins l’estudi The Philosophy and Literature of Existentialism (1968) i George E. Wellwarth va esmentar-lo en l’article Spanish Underground Drama (1972). Altres exemples de la internacionalització de les obres d’aquest autor català en són la crítica que l’acadèmic americà Peter Cocozzella va fer del Mecanoscrit del segon origen (1975) o l’estudi de Louise Johnson en l’assaig Some thoughts on Pedrolo: Estrangement, mothers and others (1999), a més de la traducció a diverses llengües europees de les seves obres de més èxit.

En aquesta ocasió, però, la presència internacional de les obres Pedrolianes adquireix un caire més físic, ja que seixanta-vuit de les seves obres han viatjat a University College Cork, Irlanda, per ser dipositades a la secció d’arts i humanitats de la seva biblioteca. Adelais de Pedrolo, filla de l’autor i presidenta de la Fundació Manuel de Pedrolo, ha fet aquesta donació a la institució irlandesa en saber que s’estava realitzant recerca sobre l’autor al Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies de la UCC. El projecte, que consisteix en una aproximació digital a l’estudi del llegat Pedrolià i la seva relació amb l’espai literari català durant la segona meitat del segle vint, l’està duent a terme l’estudiant de doctorat Pedro Fernández – també responsable de la iniciativa d’escriptura creativa digital Temps Obert v11.1 – i és supervisat per Helena Buffery, actual presidenta de l’Anglo-Catalan Society i acadèmica d’estudis catalans.

books_MEDEls llibres s’han col·locat a la secció d’arts i humanitats de la biblioteca de UCC.

Aquests 68 llibres estan disponibles per a la seva consulta i representen el que és probablement la col·lecció més gran d’obres de Pedrolo fora de Catalunya. El lideratge de Ronan Madden a la biblioteca de la UCC ha sigut vital en la tasca de catalogar aquestes obres, posant molta cura a indicar la data de composició de cada obra en les entrades. En aquest cas particular, aquest detall és tan important com la data de publicació, ja que la carrera literària de Pedrolo va quedar tan distorsionada per la censura que a vegades el temps transcorregut des de la composició i la data de publicació d’una obra arriba als vint anys.

University College Cork és un reconegut punt de referència a Irlanda pels estudis hispànics. El Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies (SPLAS) és conegut pel seu angle polifacètic en tractar els estudis hispànics i ibèrics i ha sigut la seu de conferències internacionals que atreuen acadèmics i investigadors especialitzats en l’estudi de llengua literatura i hispàniques, amb especialització a la mexicana, argentina, gallega, basca i catalana. Pel que fa a la literatura i cultura catalanes, el departament es mostra també molt actiu, oferint cultura i llengua catalanes com a assignatures de segon i quart any de carrera en el seu currículum, gràcies al finançament de l’Institut Ramon Llull i la gran feina desenvolupada per la lectora de català Núria Massot, qui és també una figura clau en la promoció de la cultura catalana entre els ciutadans de Cork. A través de la contínua col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i Cork City Libraries, el departament ha organitzat esdeveniments anuals com a part del Cork World Book Fest, celebrat per coincidir amb la diada de Sant Jordi. Algunes de les activitats d’edicions anteriors inclouen la visita de personalitats catalanes com el poeta Jaume Subirana el 2012, la cinematògraf Isona Passola el 2013, i les visites recents del músic Pau Alabajos i l’escriptor Marc Pastor durant l’edició d’enguany. Juntament amb aquestes activitats, aquest any se celebrarà un altre esdeveniment important per als estudis catalans a Irlanda, ja que la conferència en commemoració del 60è aniversari de l’Anglo-Catalan Society tindrà lloc a University College Cork del 5 al 7 de setembre de 2014.

Grouppic_MEDD’esquerra a dreta: Ronan Madden, Pedro Fernández, Helena Buffery i Núria Massot

Si aquest ha sigut un any dinàmic per a la cultura catalana a Irlanda, aquests llibres també han arribat a l’illa en un moment clau pels estudis Pedrolians en general. Aquest maig se celebra una conferència sobre estudis Pedrolians, Manuel de Pedrolo, contra l’oblit, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Aquesta iniciativa de l’escriptor català Sebastià Benassar és la primera reunió d’aquestes característiques des que el 1990 es va celebrar el col·loqui Rellegir Pedrolo.

Tot indica que aquest podria ser un bon any per als estudis Pedrolians. L’oportunitat de trencar amb un període de vint-i-cinc anys d’oblit acadèmic sembla finalment a l’abast. La relació de Pedrolo amb el món acadèmic ha estat força problemàtica, ja que la seva condició d’escriptor de best-sellers durant els anys 70 i 80 (particularment enaltida per l’èxit del Mecanoscrit del segon origen) va fer que els crítics es mostressin reticents d’incloure qualsevol de les seves obres en el cànon. Avui dia, l’amplitud i la naturalesa heterogènia de la seva producció constitueixen un desafiament per a qualsevol acadèmic interessat en l’anàlisi del seu projecte en vida.

La conservació i el reconeixement de la vida i obres d’aquest prolífic escriptor requeriran llavors el compromís d’acadèmics catalans per tal de generar interès al voltant de la figura d’aquest escriptor “sense límits”, que va ésser tan central en la història de la literatura contemporània catalana. Només a quatre anys del centenari del naixement de l’autor, encara queda molta feina a fer per tal de fer-li justícia. Si s’han despertat les nostres expectatives en conèixer que el director Carles Porta treballa contra rellotge per completar el projecte pòstum de Bigas Luna, una adaptació al cinema del Mecanoscrit del segon origen, el meu únic desig és que el seu èxit comercial pugui servir per crear consciència sobre aquest autor oblidat injustament i que projectes similars a la Jornada Universitària organitzada per Benassar continuïn apareixent en el futur.

threebooks

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Manuel de Pedrolo and Catalan Culture in Ireland

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

It is not the first time that Manuel de Pedrolo’s works has trespassed across Catalonia’s frontiers; Martin Esslin praised his drama in his influential The Theatre of the Absurd (1961), Wesley Barnes included him in his study of The Philosophy and Literature of Existentialism (1968), and George E. Wellwarth mentioned his plays in his article Spanish Underground Drama (1972). More examples of the internationalization of this Catalan author’s works can be seen in the review of his Mecanoscrit del segon origen by the American-based scholar Peter Cocozzella (1975), the analysis made by Louise Johnson in her 1999’s essay Some thoughts on Pedrolo: Estrangement, mothers and others, and the translations of his most successful novels and plays to various European languages.

On this occasion, however, the international presence of Pedrolo’s works acquires a more physical sense, as sixty-eight of Pedrolo’s works have travelled to University College Cork, Ireland, to be located in the Arts and Humanities section of its library. Adelais de Pedrolo, daughter of the author and president of the Manuel de Pedrolo Foundation, kindly donated these books to the Irish institution, after learning that research on the author was being conducted in UCC’s Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies. The project, involving a digital approach to the study of Pedrolo’s legacy and its relationship with Catalan’s literary space during the second half of the twentieth century, is being conducted by PhD student Pedro Fernández – also responsible for the Digital Creative Writing initiative Temps Obert v11.1 – and supervised by Dr. Helena Buffery, current president of The Anglo-Catalan Society and scholar in Catalan Studies.

books_MEDThe books are located in the Arts and Humanities section of University College Cork’s library

These 68 books are now available for consultation and represent what is probably the largest collection of Pedrolo’s works outside Catalonia. Ronan Madden at UCC’s library has taken the lead in the task of cataloguing these works, putting extra special care into indicating the date of composition of every work in the entries. In this particular case, this is as important a detail as the publication date, as Pedrolo’s career was so affected by censorship that the gap between the composition of the work and the actual publication date is sometimes as long as twenty years.

University College Cork is a well-known reference point in Ireland for Hispanic Studies. Its Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies (SPLAS) is known for its multifaceted approach to Hispanic and Iberian Studies, and has hosted international conferences attracting scholars and researchers from Mexican, Argentinian, Galician, Basque, Catalan and Spanish Studies. As far as Catalan literature and culture is concerned, the department is also very active, offering Catalan Language and Culture as subjects at second and final year level in its undergraduate curriculum, thanks to the funding of Institut Ramon Llull and the hard work of the Catalan lectora Núria Massot, who is also a key figure in the promotion of Catalan Culture among Corkonians. Through close collaboration with the Institut Ramon Llull and Cork City Libraries, the department has organized annual events as part of the Cork World Book Fest, celebrated to coincide with the Dia de Sant Jordi. Past events include the visit of Catalan personalities such as poet Jaume Subirana in 2012, cinematographer Isona Passola in 2013, and the recent visits of musician Pau Alabajos and writer Marc Pastor during this year’s edition. Along with these activities, this year will see another important event for Catalan studies in Ireland, as the Anglo-Catalan Society’s 60th anniversary Conference will be held at University College Cork from the 5th to the 7th of September 2014.

Grouppic_MEDFrom left to right: Ronan Madden, Pedro Fernández, Helena Buffery and Núria Massot

If this has been a dynamic year for Catalan Culture in Ireland, these books have also reached the island at a key moment for Pedrolian studies as a whole. In May, a conference about Pedrolian studies Manuel de Pedrolo, contra l’oblit, will be held at the Universitat Pompeu Fabra in Barcelona. Led by Catalan writer Sebastià Benassar, it is the first time that such a conference on Pedrolo has been celebrated since the 1990´s colloquium Rellegir Pedrolo.

Everything indicates that this could be a good year for Pedrolian studies. The opportunity to break with a twenty-five year period of academic oblivion seems to be within reach. Pedrolo’s relationship with academia has been a problematic one; his condition as a best selling author during the 1970s and 1980s (particularly fuelled by the success of Mecanoscrit del segon origen) made critics reluctant to include any of his works in the canon. Nowadays, the vast and heterogeneous nature of his production stands as a challenge to any scholar interested in analyzing his lifetime project.

The conservation and recognition of the life and works of this prolific writer will therefore require the commitment of Catalan academics to shift their focus towards the figure of this writer “without limits”, who was so central to the contemporary history of Catalan literature. Only four years away from the centenary of the author’s birth, there is still a lot of work to be done in order to do justice to this writer. If our expectations have been raised as cinematographer Carles Porta works against the clock to complete Bigas Luna’s posthumous project – a film adaptation of Mecanoscrit del segon Origen – my only wish is that its commercial success might serve to create awareness of this unjustly forgotten author, and that similar projects to the Jornada Universitària organized by Benassar continue to appear in the future.

threebooks

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+