Només volem ser catalans: Els vàndals de la wikipedia espanyola.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Després d’una tortuosa relació amb la censura franquista en vida, ara es la wikipedia espanyola qui torna a censurar la figura de Manuel de Pedrolo.

La censura i l’escriptor segarrenc van ser – malauradament – companys de camí durant tota la seva carrera. Qui fou un dels novel·listes més important de les lletres catalanes (conreant també, com sabem, tots els altres gèneres literaris) va ser perseguit indiscriminadament per “Les tisores de la censura” –aprofito l’encertat títol del llibre de l’Estanislau Torres que parla precisament del cas Pedrolo.

A banda de l’estudi de Torres, n’existeixen moltes altres referències a les dificultats de publicació que va tenir l’obra Pedroliana per culpa de la censura franquista: l’article la Lidwina M. van den Hout a la Universitat de Chicago i el Cas Pedrolo: censurat de la filòloga pedroliana Dra Anna Maria Moreno i Bedmar en són bons exemples. Però avui no parlaré d’aquest ja conegut tipus de censura.

Yo he venido aquí a hablar de mi tuit

 

Amb aquesta piulada volia mostrar la meva frustració quan, fa només uns dies, em vaig trobar amb un article de la wikipedia en espanyol dedicat a Manuel de Pedrolo, on es cita a l’escriptor segarrenc com a “un escritor español en lengua catalana”. Naturalment, tractant-se la wikipedia d’una “Enciclopedia libre”, vaig voler contribuir a corregir aquest error i vaig entrar amb el meu compte per tal de modificar aquesta dada. La resposta, en forma d’un missatge d’avís, em va deixar sense paraules:

 

captura-de-pantalla-2016-10-21-22-02-21
Aquest és el missatge d’error. Podeu veure un vídeo de l’acció sencera si cliqueu sobre la imatge.

 

Amb la certesa que la meva edició era legítima, vaig provar de seguir el consell del missatge i escriure als ‘bibliotecaris’, un grup d’usuaris amb més drets d’edició (i censura) a la wikipedia. Podeu veure la resposta que vaig rebre.

captura-de-pantalla-2016-10-30-08-41-08
Conversa amb l’equip de bibliotecaris de la wikipedia espanyola. Cliqueu per visitar la pàgina.

 

La nacionalidad es un criterio meramente administrativo, diuen. Sembla que a la wikipedia espanyola també saben, com a l’Estat Espanyol, quan toca aferrar-se al llibre d’instruccions (confio que les normes de la wikipedia espanyola no les signessin també el 78, perquè ho sembla). La meva acció va ser política, en sóc molt conscient, però després d’estudiar l’obra d’aquest escriptor durant els últims cinc anys, dir que Manuel de Pedrolo va ser un escriptor espanyol em sembla una de les afirmacions més incongruents que he vist mai en línia. Per si de cas no n’estàvem prou farts del més que repetit comentari infantil “A ver, ¿qué pone en tu DNI?”, ara ens falten el respecte atacant els nostres referents més importants.

 

L’atac sembla sistemàtic, poques hores després de la meva piulada, el Miquel Strubell ens va mostrar com això també passa als articles sobre Lluís Companys i Josep Trueta:

 

 

La part més greu d’aquest assumpte ja no és la només la dificultat de negociar aquestes decisions, sinó l’actitud implacable que mostren alguns usuaris de la Wikipedia espanyola (no vull generalitzar) quan es toca el tema català. Després d’un parell d’interaccions amb un usuari que qüestiona la creació i les modificacions a l’article de l’obra completa de Pedrolo i en fa les modificacions que ell creu necessàries sense justificació o documentació, sóc jo qui em trobo amb acusacions de fer edicions arbitràries en aquest article (creat per mi i només editat per ell i jo) i consells de com m’he de comportar a la plataforma (falta d’etiqueta).

captura-de-pantalla-2016-10-30-21-46-59

Automàticament se m’afegeix a una llista de possibles membres a bloquejar a la wikipedia i fins i tot s’hi afegeix una petita teoria de conspiració (sembla que uns quants usuaris van provar de canviar la nacionalitat de Pedrolo el mateix dia: això és vandalisme nacionalista a gran escala, senyories). He d’agrair la intervenció d’un altre usuari de la wikipedia amb més drets d’edició (i seny) que tanca el cas i evita el meu bloqueig – per això no vull generalitzar, d’usuaris que respecten la llibertat d’expressió a les xarxes també n’hi ha a la wikipedia espanyola:

captura-de-pantalla-2016-10-30-21-28-34

No deixar Pedrolo ser qui va ser, simplement català, negar-li la seva identitat, és també ignorar completament la feina de tota una vida i el seu irreductible compromís amb la llengua i cultura catalanes. És negar-li la identitat a tot un poble; res que ens vingui de nou. No crec que s’hagi de demanar permís per ser català, i menys a les xarxes, però queda molt clar que hi ha qui no opina el mateix.

 

La pregunta ja no és “quan ens deixaran ser catalans?” ja fa temps que molts hem pres la decisió de ser-ho pel nostre compte. La pregunta és “quan se n’adonaran ells que ja som catalans?” i encara més important “quan aprendran que l’únic vandalisme nacionalista en aquesta història és el seu?”

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Pedrolo Needs You!

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Pedrolo us necessita. Sí, sí, a vosaltres, professores i professors que impartiu classes a Catalunya i arreu del món. Només cal que us interessin conceptes com la utilització de noves tecnologies per a la recuperació de la memòria històrica i l’aprenentatge de llengües. I si us agrada Manuel de Pedrolo, encara millor.

Pedrolo Digital és un projecte de “groupsourcing” que vol digitalitzar l’obra completa de Manuel de Pedrolo i situar-la a l’espai literari català de mitjans del segle XX. Adreçat a centres educatius dins i fora del domini lingüístic –ja es tracti d’escoles, instituts, universitats o altres institucions on la llengua catalana hi sigui present– aquest projecte està pensat per a grups d’estudiants a partir de 4t d’ESO en endavant, i introdueix conceptes com l’OCR (reconeixement òptic de caràcters), el llenguatge XML i la geografia digital.

Tot i que en principi Pedrolo Digital pot semblar adreçat només a professor@s de llengua i literatura catalanes, els docents d’assignatures de tot tipus estan convidats a participar-hi. El projecte vol situar-se en un àmbit multidisciplinari, i per això connecta amb temes tan diversos com la geografia, la història, la tecnologia, la literatura i les ciències socials entre d’altres.

Dirigit des de la University College Cork, a Irlanda, Pedrolo Digital vol ser també un punt de trobada entre l’educació secundària i el món acadèmic, i actuar com a enllaç entre aquests dos universos que molt sovint no es comprenen l’un a l’altre.

Si voleu conèixer aquest projecte amb més detall, visiteu la pàgina oficial a www.pedrolodigital.cat després de veure aquest vídeo introductori.


Pedrolo Digital vol donar les gràcies a la Fundació Pedrolo pel seu suport, al govern d’Irlanda per la concessió de la beca que fa possible aquest projecte, i a l’artista Mariona Millà, pel seu vistiplau abans de dissenyar el logotip del projecte, basat en una de les seves pintures.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Segon origen: resposta a l’article de la Judith Vives

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Acabo de tornar de presentar el projecte Pedrolo Digital a una conferència d’Humanitats Digitals a Madrid, la metròpoli, tal com l’hauria anomenat el mestre Manuel de Pedrolo, i de tornada vaig tenir l’oportunitat de passar per Barcelona i veure “Segon origen” de Carles Porta. Tot just acabar la pel·lícula vaig pensar que quan tingués una mica de temps, escriuria unes línies sobre la meva opinió al respecte. Quina va ser la meva sorpresa quan, navegant per Twitter, em vaig trobar un enllaç a l’article escrit per la Judith Vives: Segon origen: Abans el Camp Nou que la raça humana.

“Ja han fet la feina” vaig pensar “Ara ja em puc dedicar a qualsevol de les tres-centes mil coses que he de fer aquesta setmana”.

Però m’equivocava. Vaig llegir l’article i vaig decidir que escriure’n un a tall de resposta seria la primera tasca del dia.

Potser jo no hi entenc prou de cinema, o potser és perquè sóc un friqui de Pedrolo que penso diferent. Fins i tot es podria dir que fa massa temps que hi visc fora de Catalunya i ara ja em falta l’esperit autocrític que tant caracteritza la cultura catalana. De tota manera, sigui per la raó que sigui, la meva opinió sobre el film queda molt lluny de la seva.

En primer lloc em cal dir que la fotografia del seu article, amb el text “Un fotograma de Segon origen”, no és ni tan sols un fotograma de la pel·lícula. Aquesta foto correspon a un “Teaser” rodat per la productora Antàrtida quan el projecte tot just començava. El fet que aquesta foto surti com a primer resultat quan cerquem “Segon origen” al Google podria ser l’explicació d’aquest “lapsus”.

Aquest detall és prou important, perquè com a pòster de “Teaser” per presentar els productors molt bé, però per parlar de la pel·lícula un cop estrenada és una miqueta “cutre”. Jo he escollit una foto més bonica, amb l’Alba, en Dídac, i llibres. Llibres per tot arreu.
segon-origen
Això, ara sí, és un fotograma de la pel·lícula.

Després d’aquest petit aclariment, parlaré de la meva visió de “Segon origen”.

Atenció, aquesta secció pot contenir “Spoilers”.

Cal dir que la sala on vaig veure “Segon origen” era plena de gom a gom. L’Ibrahim Mané i l’Andrés Batista, els dos Dídacs a la peli, seien a només unes butaques davant meu. El públic eren alumnes d’instituts catalans, un tipus de públic que com el mateix Carles Porta va vaticinar moments abans de la projecció, és el més difícil de complaure.

didacsEls dos Dídacs fent-la petar

I va ser llavors quan em vaig adonar que aquests adolescents vinguts d’instituts del Baix Llobregat (em sembla que hi havia uns quinze centres en total), van viure cada moment de la pel·lícula amb una intensitat brutal. Tot eren “oohhhs” i “aaahhhhs”, moments de tensió, silenci absolut en escenes crítiques, i fins i tot alguna llagrimeta (jo em vaig fer un fotimer de plorar). I sí, recordem que parlem d’alumnes d’institut, aquests éssers impossibles d’entretenir si no els hi dónes un iPad o una Playstation. Un film insípid i avorrit, doncs, tal com comenta l’article.

Jo crec que aquesta adaptació trasllada prou bé la novel·la del 1974 a una audiència del 2015. El famós diari que escriu l’Alba i s’acaba convertint en el propi “Mecanoscrit” es recollit amb vídeos enregistrats amb un telèfon mòbil, company inseparable del jovent al segle XXI. Encara que el Dídac segueix sent el nen negre víctima del “bullying” (desgraciadament això no ha canviat gaire), ara fa falta representar una altra realitat del multi culturalisme català, amb l’Alba fent d’aquesta “guiri” que ja no visita Catalunya només a l’estiu, sinó que es queda a Catalunya, aprèn català i fa de professora d’anglès a Lleida.

I anem doncs a l’aspecte de la convivència d’idiomes al film, que l’article mencionat abans troba “absurda i que fa nosa”. En una societat on la llengua és tan important i tan arrelada a la identitat dels seus habitants, és molt important mostrar al jovent que el català el podem parlar tots, des d’una “guiri” amb accent del Sud de Londres fins a un xarnego amb accent de Gavà com jo. Però suposo que això només importa a filòlegs com jo o a lingüistes com la mateixa Rachel Hurdwood, a qui caldria agrair-li l’esforç de rodar una pel·lícula íntegrament en una llengua que li era del tot aliena. Ja que parlem de llengües, aprofito per afegir que l’enllaç a l’article de “wikipedia” de “Segon origen” potser millor canviar-lo pel de la “viquipèdia”. I això ja no és només qüestió de l’idioma; l’article en català és molt més correcte que el castellà.

Pel que fa al comentari sobre la “falta de química” entre els personatges, no seré jo qui estengui rumors de romanços entre el nostre ben plantat Ibrahim Mané i la preciosa actriu britànica Rachel Hurdwood. Això ja ho fan molt bé les cadenes de televisió espanyoles. Jo només us convidaré a visitar els comptes d’Instagram d’ambdós actors (Rachel HW i ibraml96) perquè jutgeu per vosaltres mateixos si entre els dos hi podria existir una relació més que estrictament professional. Aquesta química, dins i fora de la pantalla, fa que la parella representi els dos adolescents enamorats del Mecanoscrit de manera molt fidel.

I això es mostra prou bé a les escenes eròtiques de la pel·lícula. Clar que no arriben al nivell de “Jamón, jamón”, però tampoc fa falta. Segon origen és una pel·lícula per adolescents, no és “Cinquanta ombres d’en Gray”. Que hi falta Bigas Luna? Potser si no contem que els diaris personals del pare de l’Alba (presents durant tota la pel·lícula i peça clau del fil argumental) els va dissenyar en Bigas, si ens oblidem que el toc més reivindicatiu i compromès amb l’ecologia del film també és seu, si deixem estar la projecció del seu “ShowReel” sobre la vela d’un vaixell a tall d’homenatge, i ignorem també que la cova on es refugien els dos adolescents té forma de cony (sí, he dit cony) específicament perquè en Bigas així ho va voler, doncs sí, no hi ha gaire de Bigaslunià com diu l’article.

Per acabar, m’agradaria fer referència a un altre article que també he llegit aquest matí “Un que va de ser llepafils” escrit pel Marc Pastor, un altre friqui (en aquest cas no només del Manuel de Pedrolo, sinó friqui en general). Potser si determinats crítics llegissin aquest article, s’adonarien que no es pot analitzar “Segon origen” com si analitzés “Interstellar”; no només pel tema de pressupost i mitjans, sinó per la intenció de fons. De la mateixa manera que “Mecanoscrit del segon origen” va néixer amb la clara intenció d’omplir buits a l’espai literari català del segle XX, “Segon origen” s’apropa molt a aquesta intenció: produir un film català dins el gènere de la ciència-ficció, amb qualitat, amb respecte per la nostra llengua i amb la intenció d’arribar al públic que més importa en aquests moments, el jovent. I puc dir sense dubtar que aquesta adaptació del Carles Porta ha assolit aquest objectiu de totes totes.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

Manuel de Pedrolo i la cultura catalana a Irlanda

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+

No és el primer cop que l’obra de Manuel de Pedrolo travessa les fronteres catalanes: Martin Esslin va elogiar el seu teatre en l’influent The Theatre of the Absurd (1961), Wesley Barnes el va incloure dins l’estudi The Philosophy and Literature of Existentialism (1968) i George E. Wellwarth va esmentar-lo en l’article Spanish Underground Drama (1972). Altres exemples de la internacionalització de les obres d’aquest autor català en són la crítica que l’acadèmic americà Peter Cocozzella va fer del Mecanoscrit del segon origen (1975) o l’estudi de Louise Johnson en l’assaig Some thoughts on Pedrolo: Estrangement, mothers and others (1999), a més de la traducció a diverses llengües europees de les seves obres de més èxit.

En aquesta ocasió, però, la presència internacional de les obres Pedrolianes adquireix un caire més físic, ja que seixanta-vuit de les seves obres han viatjat a University College Cork, Irlanda, per ser dipositades a la secció d’arts i humanitats de la seva biblioteca. Adelais de Pedrolo, filla de l’autor i presidenta de la Fundació Manuel de Pedrolo, ha fet aquesta donació a la institució irlandesa en saber que s’estava realitzant recerca sobre l’autor al Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies de la UCC. El projecte, que consisteix en una aproximació digital a l’estudi del llegat Pedrolià i la seva relació amb l’espai literari català durant la segona meitat del segle vint, l’està duent a terme l’estudiant de doctorat Pedro Fernández – també responsable de la iniciativa d’escriptura creativa digital Temps Obert v11.1 – i és supervisat per Helena Buffery, actual presidenta de l’Anglo-Catalan Society i acadèmica d’estudis catalans.

books_MEDEls llibres s’han col·locat a la secció d’arts i humanitats de la biblioteca de UCC.

Aquests 68 llibres estan disponibles per a la seva consulta i representen el que és probablement la col·lecció més gran d’obres de Pedrolo fora de Catalunya. El lideratge de Ronan Madden a la biblioteca de la UCC ha sigut vital en la tasca de catalogar aquestes obres, posant molta cura a indicar la data de composició de cada obra en les entrades. En aquest cas particular, aquest detall és tan important com la data de publicació, ja que la carrera literària de Pedrolo va quedar tan distorsionada per la censura que a vegades el temps transcorregut des de la composició i la data de publicació d’una obra arriba als vint anys.

University College Cork és un reconegut punt de referència a Irlanda pels estudis hispànics. El Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies (SPLAS) és conegut pel seu angle polifacètic en tractar els estudis hispànics i ibèrics i ha sigut la seu de conferències internacionals que atreuen acadèmics i investigadors especialitzats en l’estudi de llengua literatura i hispàniques, amb especialització a la mexicana, argentina, gallega, basca i catalana. Pel que fa a la literatura i cultura catalanes, el departament es mostra també molt actiu, oferint cultura i llengua catalanes com a assignatures de segon i quart any de carrera en el seu currículum, gràcies al finançament de l’Institut Ramon Llull i la gran feina desenvolupada per la lectora de català Núria Massot, qui és també una figura clau en la promoció de la cultura catalana entre els ciutadans de Cork. A través de la contínua col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i Cork City Libraries, el departament ha organitzat esdeveniments anuals com a part del Cork World Book Fest, celebrat per coincidir amb la diada de Sant Jordi. Algunes de les activitats d’edicions anteriors inclouen la visita de personalitats catalanes com el poeta Jaume Subirana el 2012, la cinematògraf Isona Passola el 2013, i les visites recents del músic Pau Alabajos i l’escriptor Marc Pastor durant l’edició d’enguany. Juntament amb aquestes activitats, aquest any se celebrarà un altre esdeveniment important per als estudis catalans a Irlanda, ja que la conferència en commemoració del 60è aniversari de l’Anglo-Catalan Society tindrà lloc a University College Cork del 5 al 7 de setembre de 2014.

Grouppic_MEDD’esquerra a dreta: Ronan Madden, Pedro Fernández, Helena Buffery i Núria Massot

Si aquest ha sigut un any dinàmic per a la cultura catalana a Irlanda, aquests llibres també han arribat a l’illa en un moment clau pels estudis Pedrolians en general. Aquest maig se celebra una conferència sobre estudis Pedrolians, Manuel de Pedrolo, contra l’oblit, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Aquesta iniciativa de l’escriptor català Sebastià Benassar és la primera reunió d’aquestes característiques des que el 1990 es va celebrar el col·loqui Rellegir Pedrolo.

Tot indica que aquest podria ser un bon any per als estudis Pedrolians. L’oportunitat de trencar amb un període de vint-i-cinc anys d’oblit acadèmic sembla finalment a l’abast. La relació de Pedrolo amb el món acadèmic ha estat força problemàtica, ja que la seva condició d’escriptor de best-sellers durant els anys 70 i 80 (particularment enaltida per l’èxit del Mecanoscrit del segon origen) va fer que els crítics es mostressin reticents d’incloure qualsevol de les seves obres en el cànon. Avui dia, l’amplitud i la naturalesa heterogènia de la seva producció constitueixen un desafiament per a qualsevol acadèmic interessat en l’anàlisi del seu projecte en vida.

La conservació i el reconeixement de la vida i obres d’aquest prolífic escriptor requeriran llavors el compromís d’acadèmics catalans per tal de generar interès al voltant de la figura d’aquest escriptor “sense límits”, que va ésser tan central en la història de la literatura contemporània catalana. Només a quatre anys del centenari del naixement de l’autor, encara queda molta feina a fer per tal de fer-li justícia. Si s’han despertat les nostres expectatives en conèixer que el director Carles Porta treballa contra rellotge per completar el projecte pòstum de Bigas Luna, una adaptació al cinema del Mecanoscrit del segon origen, el meu únic desig és que el seu èxit comercial pugui servir per crear consciència sobre aquest autor oblidat injustament i que projectes similars a la Jornada Universitària organitzada per Benassar continuïn apareixent en el futur.

threebooks

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on LinkedInEmail this to someonePin on PinterestShare on TumblrShare on RedditShare on StumbleUponShare on Google+